EXPLICACIÓ I RELACIÓ DE LO QUE CONTA LA FALLA INFANTIL Lema: CONTES I LLEGENDES
COS I REMAT
De dins d’un extraordinari tinter, que té una ploma molt gran, per a escriure, l’història d’una forma, sana i lliure, direm lo que és la falla, al mòn fester, Començem per l’assunt, que és fetiller. Tenim un castell, que és maravellós, tot almenat, i en pati generós, en pont llevadís, d’entrà a l’interior. Allí viu la princesa, i un gran senyor que és el pare d’ella, i està plorós.
I un drac alat, que té la coa llarga, i per les tres boques, que te en els caps, llança flames, i en les garres arraps. Té a la princesa, en la cara amarga. Arriba un cavaller, i allí s’allarga. Lluita contra el drac, i en la espasa, al maligne drac, d’un colp el trasspasa. Ara la princesa, és molt lliberada, i al princep blau, li dona una abraçada. I molt enamorats, el bisbe els casa.
PINOCHO I EL GRILL PEPET FAN UN DUO MOLT COMPLET
Jepeto era un bon artesà, molt vellet i molt humà. Fea de fusta molts ninots. Tenia un gat i un peixet, Fígaro era el gatet, i el peix, no tenia mots.
En Pinocho és recreà. Anant a dormir, somià, que Pinocho era un chiquet. I estava Pepet el grill, mirant-se en un gran espill. I fijant-se molt poquet.
Va vore com una fada, a Pinocho l’animava. Com va armar un guirigay, i Jepeto que dormia, despertà en molta alegria abans que cantara el gall.
I quan anava a l’escola, Pepet el grill a l’andola. Dos llops en molt mala bava, li dien que en el teatre... puix que li ho diguen a un atre, el Pepet li aconsellava.
Després de molts desbarats, anaren desesperats en coa i orelles d’ase. Un colom li du una carta, eixe pas no els desaparta, tirant-se al mar com a base.
Jepeto, el peixet i el gat, desesperats s’han quedat al ventre d’una ballena. Pinocho i el bon Pepet, se colen com un janquet sense tindre molta pena.
Allí dins troben als tres, deprés del abràç i el bes, encenen una foguera, i la ballena estornuda, eixint sense cap ajuda. I ell gitat en la llitera.
Pinocho se quedà mort, Jepeto, plorós i absort. De pronte arriba la Fada. I com va ser tan valent, tornà a la vida al moment, en una sola tocada.
CERVANTES TENIM ACÍ QUE VA SER UN PALADÍ
Començarem pel Quixot, de Cervantes, la gran obra. Hidalg en barba i bigot, era un poquet trompellot, i ara el coneguem de sobra.
Tenia un raquític cavall, son nom era Rocinant, anant sempre amunt i avall, i sempre posant-se en l’all, com un cavaller andant.
Tenia un bon escuder, Sancho Panza el nomenaven. Era un home prou grosser i servia al cavaller anant per on li manaven.
Quan li entrava la follia, que era això, de quant en quant, contra els molins remetia, en singular topetia, creguent-se que era un jagant.
Estes i mil cosses mes, va fer este cavaller. Ara com va ser adés, li fem l’homenage encés, tots els chiquets del carrer.
De Cervantes hem plantat, en la falleta el seu bust, i molt bonico ha quedat, nos pena vore’l cremat, ya nos passarà el disgust.
Seria molt meritori, que lliggueren esta obra, i tindre-la en l’escritori, puix seria decisori deprendre cosses de sobra.
JOGLARS I TIRITITERS SEMPRE ESTÁN EN SOS PAPERS
Es obra d’un gran joglar. El cantar de Mio Cid, eixe ho tindria molt clar, va ser un tema angular, per que li pegà en el quit.
Els joglars eren uns sers, que vivint en els palaus, eren com aventurers, per necessitat, austers, pero lliures com les aus
Davant dels reis i la Cort, feen les seus paròdies, portant les obres a port i si acàs eixia tort, fea unes palidònies.
I per a passar-ho be, portaven alguns farsants, que es quedaven sense alé, puix posaven molta fe, o quedarien cessants.
Era una divertició, tindre nanets i tullits i en qualsevol ocasió, per una equivocació, tot eren rises i crits.
EL CONTE DE LA LLETERA ES UN CONTE DE PRIMERA
Aburrida s’encontrava, una jove poblerenca. I la seua vaca, albenca, en el seu prat pasturava.
Va monyir, la dita vaca, i el cànter plenava al trot. I quan tocà l’esquellot, tornaren a la barraca.
Posant-se el cànter al cap, que estava plenet de llet, va agarrar el caminet, i al cànter, li posa un tap.
Molt contenta i entusiasta, i plena de fantasia, pensava lo que trauria, si el venia en la subasta.
En els diners que yo traga, compraré un centenar d'ous, al temps, tindré pollets nous, i puc trauré bona paga.
I en els diners en la mà, comprar-me vullc, un porquet, que ven menjat i fartet, la panchota arrastrarà.
També si puc, el vendré, i en eixe gran dineral, que és per a mi, un gran caudal, una vaca compraré.
Això pensà en ilusió. Pero un tropeçó pegà i tota la llet tirà, que fon un mal colofó.
Adeu llet, pollets, porquet, i vaca lletera. El fi. I qui mana és el destí. Tot ho logrà per poquet.
No anhelem impacients el be futur. ¡Mira que ni el present està segur!
ESTA BONICA DONCELLA DORMÍ FINS TROBAR PARELLA
El Rei i la Reina, no tenien fills, un día estava, la Reina nadant, i quan nadava, sens ninguns perills,
va sentir una veu, que la cridava, i acostant-se, va vore una granota, que en veu molt suau, a ella li donava.
Que el seu gran desig, el fill que volia, tindria feliç, se’n tornà al castell, i al Rei li relata, en gran alegria.
Al cumplir-se l’any, naixqué l’angelet, una nina bonica, graciosa i be, per a celebrar-ho, fan gran banquet,
varen convidar, a tota la Cort, i tan sols quedaven, dotze coberts, convidat bruixes, per a tindre sort.
Pero eren tretze, i una quedà fora, la que es quedà, tirà una maldició, punjaria el dit, i desde eixa hora,
quedaria cent anys, sens despertar, i tot el regne, quedà molt parat, estava en el bosc, com un gran altar.
Passà un princep, vegé gran resplandor, s’acostà molt pronte, i donant-li un bes, i ella se desperta, en un gran amor.
I tot el regne, a reviure tornà, la felicitat, i tots molt contets, el Rei i la Reina. I ací s’acavà.
HARRY POTTER, NOS PORTA UNA MÀGIA MASSA FORTA
Harry Potter és un mac. Viu en casa de son tio, i la familia és un trio, estant el pobre molt flac.
Els muçols li porten cartes. La tia que és l’anfitriona, les cartes no li les dona, i sempre queden intactes.
I be un mac, gros i barbut, per emportar-se al chiquet, Harry ix com un coet, per que el tracte allí, és agut.
Hovar és l’escola on va. Allí son macs i enchicers, la màgia es fa els papers, resultant una passà.
Juga un joc desconegut, agarrat a una granera, i com una cagarnera, resultant el joc astut.
En les graneres volant, pareixen avionetes, fent piruetes completes, pegant-se colps importants.
Allí tot és fantasia, hi ha moltes portes secretes, i sempre volant moixetes, que serà una algarabía.
De dracs i serps un montó, i fetillers i bruixots, son moltísims sers ignots, que formen un batalló.
Hauria molt que contar, pero el conte se fa llarc, pero ho posaré en un marc, abans que ho puguen cremar.
AL JURAT
El llibret tinc acabat, per a mi a segut molt dur, i pensant en el futur, estic molt entusiasmat.
Ara espere que el Jurat, no me trate d’immadur, i per això estic segur, que tindré felicitat.
Yo sé que ho tenen molt mal, que tenim novells molt bons, i que és una papereta.
Per que en el temps actual, hi ha que ajudar als chicons, i esperant una bestreta.
Lema: CONTES I LLEGENDES.
Falla Isabel la Católica - Cirilo Amorós - Hernán Cortés
