Ja se que és un poc massa llarg , ho sent, he intentat fer-lo el més curt possible, però crec que val la pena. També se que este tema no té res a vore amb les falles, però no està de més que coneguem les tradicions i costums populars valencians, que després molt de “donarse-les de valencià” però a l'hora de la veritat no tenim ni idea d'estos temes. No és que jo sàpia molt, però no hi ha res com buscar i informar-se per a saber. Com cada any, el 22 de gener es celebra a València la festivitat de Sant Vicent Màrtir, patró de la ciutat. Fins ací tots estem d'acord, però qui va ser Sant Vicent Màrtir? què té a vore amb Sant Vicent Ferrer? . Sant Vicent Màrtir és un sant generalment prou desconegut per la gent de València. Va viure allà per l'any 300 de la nostra era, pel que “només” es porta amb el seu homònim uns mil anys, perquè Sant Vicent Ferrer va nàixer a València l'any 1350. A la confusió potser ajude el que en el mateix dia que es celebra la festivitat de Sant Vicent Màrtir, també es celebra la commemoració del bateig de Sant Vicent Ferrer i pels carrers de València s'entrecreuen els devots del Mártir recorrent com és típic tots els llocs vicentins, la Processó General que porta la imatge de Sant Vicent Màrtir pels carrers adornats amb cobertors en els balcons, des dels que es tiren fulles de llorer al pas de la imatge, i els que celebren ataviats d'època el bateig d'un xiquet en commemoració del bateig del segon sant i van desde la casa natal (carrer de la Mar) fins a l'església de Sant Esteve. Però de Sant Vicent Ferrer ja parlarem un altre any, ara anem a conéixer un poc millor al màrtir. Cap A l'any 300, Vicent era diaca de Valero, bisbe de Caesaragusta, era l'administrador dels béns de l'església en la diòcesi i ajudava el bisbe en determinades funcions litúrgiques. Dioclecià va començar la persecució dels cristians, per el que Valero i Vicent van ser capturats i conduïts a València per a ser jutjats. Ja a València, van ser portats davant de Dacià, qui els va exhortar a abjurar de la seua fe. Mentres el bisbe Valero tractava d'explicar-se, Vicent va assumir amb valentia la defensa de les seues conviccions. Dacià va decidir desterrar a Sant Valero, ensanyan-se en Vicent , que va ser torturat fins a la mort. Però no content amb açò, per a què el seu cos no fora venerat pels cristians, el tirà a un descampat perquè se'l menjaren les feres, però estes eixien fugint quan s'acostaven, per el que lliguà el seu cos a una roda de molí i el van tirar al mar, però miraculosament el cos de Vicent arribà a la platja on va ser soterrat per l'arena. La història de Sant vicent es divulguà per tot el món gràcies a la Passio Sancti Vincentii, acta del seu martiri redactada al paréixer a finals del s.IV per un autor anònim. Els símbols de Sant Vicent són l'aspa on l'el lligaren per a torturar-lo i la pedra de molí a la què va ser lligat per a tirar-lo al mar. A València hi ha molts llocs vicentins. El primer, encara que en realitat no haguera de vore res amb el sant, és la catedral, perquè allí es conserva el braç incorrupte, en una urna en la capella de la Resurrecció. Eixint de la catedral per la porta romànica, entrem en la Plaça de L’Almoina, on ja trobem el primer dels llocs vicentins , es tracta de la Cárcel de Sant Vicent, que s'obri únicament al públic el 22 de gener de cada any. En la mateixa plaça, a pocs metres es troba la presó de Sant Valero. Seguint pel carrer de les Avellanes, arribem a un xicotet carreró que desemboca en el carrer del mar anomenat Carrer de la presó de Sant Vicent, on es troba la Capella-presó, amb una columna on van lligar el sant per a assotar-lo. Eixim a la plaça de la Reina, i pel carrer de Sant Vicent arribem a la plaça d'Espanya, girem a l'esquerra entrant en una xicoteta plaça anomenada “de l'ermita” en record de l'antiga ermita de Sant Vicent de la Roqueta, edificada en el lloc on va ser tirat el cos del sant, de la qual hui només es conserva la cripta baix l'actual parròquia de Sant Vicent Màrtir. En el centre d'esta xicoteta plaça adossada a la plaça d'Espanya trobem la imatge de Sant Vicent, recuperada de la porta del mateix nom de l'antiga muralla de la ciutat. A l'altre costat de la plaça, ens trobem amb la Basílica sepulcral de Sant Vicent Màrtir o Sant Vicent de la Roqueta, actual parròquia de Crist Rei, on la tradició situa la tomba del sant durant molt de temps. A les portes d'esta església al costat dels símbols del sant, la creu i la roda de molí es repartixen pans beneïts i ací com en altres llocs es pot comprar el tradicional porrat. Hi ha altres llocs vicentins, com són, la presó de Santa Tecla, la Parròquia de Santa Mònica, al principi del carrer Sagunt, el museu de Sant Pius V, on es troba l'original del sarcòfag, una rèplica del qual es troba en Sant Vicent de la Roqueta y la parròquia de Sant Valero i Sant Vicent Màrtir, a Russafa, on es troba un reliquiari amb un os atribuït al Sant. Bè, jo crec que per enguany ja tenim prou. L'any que ve més, i no és una amenaça.
